“Sobre veritats, mentires i absurditats en el mon de l'economia, vaig a dir unes quantes coses que pràcticament tots sabem, sols que, potser, no ens hem adonat. O be, que el fort soroll dels mitjans de comunicació ens ha fet arraconar al més allunyat del nostre enteniment.”
MENTIRES
“EL DÈFICIT ES RESOL DISMINUINT LES DESPESES”
- Seria veritat si fora possible disminuir les despeses sense afectar els ingressos.
- Però resulta que el dèficit de l'Estat és la diferència entre ingressos i despeses.
- Si es disminuïxen les despeses, botant al carrer treballadors de la Sanitat per exemple, els esmentats treballadors deixen de participar en els ingressos per impostos directes i indirectes. I l'efecte multiplicador(*) acudeix a reforçar la disminució dels ingressos.
- La conseqüència és que continua el dèficit, o fins i tot augmenta (**), i la única cosa que s'ha aconseguit és deteriorar els serveis públics.
- Si es continua per la mateixa via, on s'arriba es a caure en una mena d'espiral diabòlica (***): dèficit = acomiadaments = més dèficit = mès acomiadaments = més dèficit....
*) Una definició de l'efecte multiplicador: “Conjunt d'increments que es produeixen en la Renda Nacional d'un sistema econòmic, a conseqüència d'un increment extern en el consum, la inversió o la despesa pública”.
**) “Por otra parte, la reducción del gasto público que se está exigiendo reducirá el crecimiento económico y con ello los ingresos al Estado, en una cantidad que es idéntica a la que tales recortes intentan conseguir, con lo cual, el estado federal no conseguirá ningún ingreso o ahorro neto con los recortes.”
Vicenç Navarro, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, article publicat al diari “Público” del dijous 11 d'agost de 2011 sota el títol “¿Por qué la crisis actual?”
***) “No solo hay un número ingente de estadounidenses en paro o subempleados, sino que por primera vez desde la Gran Depresión muchos trabajadores estadounidenses se enfrentan al panorama del paro de larga duración y quizá permanente. Entre otras cosas, el aumento del paro de larga duración reducirá la recaudación futura del gobierno, de modo que ni siquiera estamos actuando razonablemente en un sentido estrictamente fiscal”.
Paul Krugmann, premi Nobel d'Economia de 2008, article publicat al suplement d'Economia de “El País” del diumenge 7 d'agost de 2011 sota el títol “Falsas preocupaciones”.
“LES EMPRESES CREEN LLOCS DE TREBALL”
- L'objectiu de les empreses és guanyar diners.
- Si l'empresa pot estalviar-se uns euros substituint deu o quinze treballadors per una màquina no els contractarà, o en el cas d'haver-los contractat, els botarà al carrer. Traslladarà la producció a Romania, o a la Xina, o més lluny encara, si pot aconseguir una plantilla més barata. Sense importar-li per a res el que puga passar amb els treballadors que deixa sense feina i les seues famílies.
- Podria posar molts exemples, però no cal; senzillament, assenyalar que aquesta filosofia es troba en l'essència de l'empresa capitalista, que com he dit abans, es resumeix en una simple frase: guanyar diners, quant més, millor.
- Hi ha maneres més amables de veure el paper de les empreses en l'Economia (*), però que, en referència als llocs de treball, no canvien les conseqüències per a res, malauradament.
*) “Les empreses no són institucions benèfiques. No és aqueixa la seua funció. La funció de les empreses consisteix en abastir a la societat de béns i serveis abundants, barats i de qualitat. Com que els factors de producció són limitats, les empreses han d'abastir a la societat de béns i serveis abundants, barats i de qualitat, amb el mínim consum de factors de producció. És a dir: han de ser eficients. Les empreses ineficients són eliminades pel sistema econòmic”.
http://economeries.blogspot.com/2008/11/rendibilitat-de-les-prctiques.html
“PERQUE ES CREEN LLOCS DE TREBALL HA D'AUGMENTAR EL PIB”
- La veritat és justament el contrari: un dels principals orígens de l'augment del PIB és precisament la creació de nous llocs de treball.
- El PIB és el producte total dels bens i serveis d'una economia. Aplicant la clàusula “ceteris paribus” i la lògica més elemental, si més són els que treballen, major és la suma dels bens i serveis que produeixen (*).
- No són les figues les que fan les figueres. Són les figueres les que fan figues.
*) Una definició de PIB (Producte Intern Brut): “És el valor monetari dels béns i serveis finals produïts per una economia en un període determinat. Segons un dels mètodes de càlcul, és la suma dels valors agregats de les diverses etapes de producció i en tots els sectors de l'economia.”
“EL PRINCIPAL PROBLEMA DE L'ECONOMIA ÉS EL DÈFICIT”
- Ni el dèficit, ni el deute, ni cap altre que no siga la DESOCUPACIÓ (*).
*) “En estos momentos, la economía necesita desesperadamente un remedio a corto plazo. ...Cuando millones de trabajadores dispuestos y capaces están en paro, y se desperdicia el potencial económico al ritmo de casi un billón de dólares al año, uno quiere políticos que busquen una recuperación rápida en vez de gente que le sermonee sobre la necesidad de la sostenibilidad fiscal a largo plazo”.
Paul Krugmann, premi Nobel d'Economia de 2008, article publicat al suplement d'Economia de “El País” del diumenge 14 d'agost de 2011 sota el títol “La crisis secuestrada”.
