Rendibilitat de les pràctiques universitàries: Per a les empreses. I

Les empreses no són institucions benèfiques. No és aqueixa la seua funció social

La funció social de les empreses consisteix a abastir a la societat de béns i serveis abundants, barats, variats i de qualitat

Els factors de producció són limitats. Les empreses han d’abastir a la societat de béns i serveis abundants, barats, variats i de qualitat, amb el mínim consum de factors de producció. És a dir: han de ser eficients

Les empreses ineficients són eliminades pel sistema econòmic

Qui és aqueix “sistema econòmic”, assassí implacable d’empreses ineficients?

Som nosaltres, les persones. Un exemple del més senzill. Si hi ha dues fleques prop de casa, i una d’elles ven el mateix pa uns cèntims més barat, o al mateix preu un pa millor, tu, i jo, i el de la casa del costat, anirem a comprar a la que més ens convé. L’altra no tindrà més remei tancar.

Al començament del curs 1999-2000, el degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials em va encomanar organitzar l’Oficina de Pràctiques en Empreses per als alumnes de les llicenciatures d’Economia i d’Administració i Adreça d’Empreses.

Sabent el que s’ha dit més amunt (com economista d’empresa tinc l’obligació de saber-ho), em preocupava seriosament el futur de les pràctiques en empreses. Pel nivell del seus estudis, la pràctica d’un estudiant universitari s’ha de desenvolupar a les àrees més sensibles de l’empresa. Una persona qualificada ha de dedicar a l’alumna o alumne una bona part del seu temps. Si li se confia fer qualsevol cosa, pot espatllar-ho per la seua inexperiència (i ha de fer coses relacionades amb els seus coneixements teòrics, perquè si no en fa, la pràctica no acompleix els seus objectius). Indubtablement, les pràctiques representen un cost important per a l’empresa col·laboradora. Un cost sense relació directa amb els ingressos de l’exercici. Aparentment, un origen d’ineficiència. En quan se n’adonaren les empreses, deixarien de participar.

No vaig quedar tranquil fins que no vaig descobrir que el cost tenia una forta contrapartida. Reialment era una bona inversió. En adonar-me, vaig comprendre que les pràctiques tenien assegurada una llarga i fecunda vida.

Vegem el cas d’una entitat bancària, una de les principals col·laboradores pel nombre de places que oferia.

Aquesta empresa incorria almenys en els costos següents: d’una banda, posava a disposició de l'Oficina de Pràctiques llocs de treball repartits per tota la geografia alacantina, escollits perquè, en general, hi havia persones amb dots pedagògics que eren les que s’ocupaven dels alumnes. En aquest sentit, recorde haver tingut l'oportunitat de conèixer gent meravellosa. A més, malgrat no tenir cap obligació d’aquest tipus segons establia l’article 10 del conveni de col·laboració signat amb la Universitat, retribuïa els alumnes amb unes quantitats que, sense arribar a poder ser considerades un sou, no eren gens simbòliques.

Parlem ara de les contrapartides.

1. L’empresa disposava dels tres mesos que durava la pràctica per a fixar-se en les persones que li poguera convenir incorporar a la seua organització. Podia triar entre un nombrós grup de possibles candidats.

2. En el cas de produir-se una necessitat peremptòria d’incorporar personal per vacances, epidèmia de grip, increment puntual de l'activitat, etc., disposava d'una important reserva de candidats, capaços de cobrir qualsevol lloc immediatament sense el preceptiu període de formació, ja que havien estat formats prèviament per ella mateixa.

Quant al cost de la formació del majoritari nombre d'alumnes que no s'incorporava mai a l'organització, ni temporal ni permanentment, no per això deixava de ser una avantatjosa inversió. Durant les pràctiques havien estat magníficament tractats per l’entitat; en ella havien fet les seues primeres armes professionals, i una cosa molt important perquè és el pas a la vida adulta: havien cobrat els primers diners guanyats amb el seu propi esforç. No sembla lògic pensar que les meravelloses experiències viscudes pogueren arribar a oblidar-les mai. He vist homes com castells emocionar-se fins a les llàgrimes en acomiadar-se de les pràctiques.

Per la seua formació, la major part dels alumnes d'Econòmiques i Administració i Adreça d'Empreses acaben ocupant càrrecs que tenen relació amb les finances de les empreses. No és difícil imaginar, arribat el cas, quina serà l'entitat financera de les seues preferències.

Sempre es bo fer amics. En el cas de les empreses, això sol tenir una relació directa amb la millora del compte de resultats.