“El que més gràcia em fa és observar els estudiants el primer dia de les pràctiques. S’asseuen en un cantó de la cadira com si tingueren por d’ocupar-la tota sencera. Sona el telèfon i allarguen el braç per a agafar-lo, l’encongeixen com si es penediren, el tornen a allargar... Clar que açò és el primer dia. Quan passa una setmana ja es troben totalment integrats.”
“L’alumna va vindre a fer pràctiques i no sabia ni agafar el telèfon. Però aprenia tan apresa que feia fredat.”
El primer benefici que els estudiants obtenen de les pràctiques i, potser el més gros, consisteix precisament en la possibilitat de trencar la barrera psicològica que els separa del món empresarial. Segons va dir l’alumne que va vindre a fer-me partícip del seu desfici a punt d’acabar la carrera:
-Tinc 23 anys i m’adone que en tota la meua vida, des que he nascut fins ara, no he fet altra cosa més que estudiar. No sé res de la realitat en què he d’entrar.
-I et fa por-
Així era. No sabia per on pegar i havia pensat fer un màster. Li ho vaig desaconsellar.
-Si el teu problema és que li tens por a la realitat, la solució no consisteix a allargar el moment d’enfrontar-la. Quan més temps passe, més por li tindràs. Fes-li front ja i, si quan l’hages vençuda, penses que et convé fer un màster per millorar els teus coneixements, avant. Però no t’ho prengues com a pretext per tractar d’evitar el que tu saps que és inevitable. Perdràs temps i diners-
Haguera volgut donar-li una solució millor. Però, malauradament, en aqueixa època encara no s’havia muntat l’Oficina de Pràctiques.
No són pocs els alumnes que fan màsters, i fins i tot altres carreres, per fugir de l’enfrontament amb el món real. I això resulta molt costós. Per a tot el món.
Per al mateix estudiant, que perd un temps preciós abans de poder esbossar un projecte de vida: faena, relacions socials, parella i fills, si escau, etc.
Per a la seua família, que ha de continuar suportant una càrrega econòmica de la qual ja s’hauria d’haver alliberat.
Per a la societat, perquè, si es retarda l’edat d’incorporar-se al treball, aproximant-se cap als 30 anys, i s’estén la moda d’anticipar les jubilacions acostant-se cada vegada més als 50 anys, no hi haurà cap sistema de pensions capaç de suportar-ho.
Hi ha estudiants que ho passen vertaderament agre quan entren en contacte amb la realitat empresarial. Fins i tot sota el paraigües de
L’experiència m’ha ensenyat que són aquests estudiants tímids els que més bones pràctiques fan i, més endavant, els que resulten ser millors professionals. Perquè és, precisament, el sentit extrem de la responsabilitat que tenen el que els fa tímids fins parèixer poregosos. A l’alumna del cas anterior, la van posar al costat d’una professional que preparava un pressupost molt important, de molts euros. Cap a la meitat del treball, l’esmentada professional es va acomiadar de colp i volta deixant el pressupost a mitges. Era urgent completar-lo perquè s’acabava el temps per a presentar-lo. El tutor li va dir a l’alumna que l’acabara ella sola, que es trobava perfectament capacitada. I així va ser.
És evident que les pràctiques universitàries en empreses i institucions, amb la prèvia selecció i concreció de l’activitat que desenvoluparan els alumnes per part de l’oficina de pràctiques: la presentació, les visites posteriors, les tutories de seguiment i la resta de controls, constitueixen una ajuda important per a tots els estudiants que, voluntàriament, decideixen fer-les. I resulten pràcticament imprescindibles per a alguns d’ells.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada