Campus Virtual

“Puc dur-me l’enunciat de l’examen? -Hauries d’esperar fins que acabara. Però no et val la pena. Quan arribes a casa, tindràs l’enunciat i la solució”

“Per a quan la nota? -Si tens sort, en arribar a casa ja la tindràs. Si en tens menys, demà. El més tard, despús-demà”

Fa temps, jo també treia llistes de notes d’exàmens. Com la llista no es pot confeccionar fins a haver acabat la correcció, per molt diligent que vulgues ser, mentre corregeixes, fas la llista, la penges al tauler i, s'assabenten els alumnes, passen entre quinze dies i un mes. Entre l’eixida de la llista i la data fixada per a fer la revisió, transcorren uns quants dies més. A les revisions, més d’una vegada, m’he trobat amb alumnes que no reconeixien el seu examen. Al cap del temps transcorregut i, després d’haver passat uns quants exàmens més, no recordaven pràcticament res del que havien fet.

Un dia, mentre corregia, se me va ocórrer anar posant les notes al Campus Virtual. Era una manera d’introduir un poc de variació a una faena que no deixa de ser un punt monòtona. Poc després em va arribar el missatge d’una alumna que s’expressava, més o menys, en els termes següents: “Em trobava bastant preocupada davant el dubte d’haver suspès, perquè era conscient d’haver comés determinats errors. La preocupació que sentia m’haguera impedit gaudir del cap de setmana: tal vegada ni tan sols haguera eixit de casa. Haver rebut la nota i saber que he superat l’examen, m’ha donat l’alegria que necessitava per a ajuntar-me amb els meus amics i passar-m’ho molt bé. Gràcies”.

És important dir les coses que sentim o pensem. Les bones i les que no ho són. El missatge anterior va fer que es convertira en procediment habitual, el que no havia sigut més que una manera d’introduir un poc de distracció en una faena que no és massa divertida. Però, la cosa no va parar ací. Un canvi en va portar un altre com quan s’agafen cireres d’una cistella. I així, a continuació, va venir: penjar l’enunciat i la solució al Campus Virtual només acabar l’examen; incloure la correcció com una prioritat dels propis exàmens (per què no ho havia de fer, si costava tan poc fer feliços els estudiants?); modificar el procediment de les revisions fent-lo més àgil i flexible...

Al remat, vaig deixar de traure les llistes de les notes dels exàmens. No servien per a res. A més, si be ho mirem, les llistes amb les notes no deixen de ser una invasió de la intimitat de l’estudiant. Per què ha de ser publicada una informació que pertany al seu àmbit personal? A qui més li importa? Una de les virtuts del Campus Virtual, consisteix, precisament, a permetre que l’estudiant s’assabente del resultat de l’examen preservant la intimitat.

Hi ha, bàsicament, dos tipus de revisions d’exàmens: les reivindicatives i les consultives. Les reivindicatives no tenen més objectiu que aconseguir pujar la nota. Conflictives i estèrils, són origen d’ineficiència: consumeixen temps i energia sense augmentar el cabal de coneixements. Les consultives cerquen l’aclariment de dubtes. Cordials i fructíferes, des del punt de vista econòmic cal considerar-les eficients.

Un alumne no recorda res de l’examen al cap d’un mes. Però, el recorda perfectament quan l’acaba de fer. Si té accés a la solució tot seguit, i rep la nota al llarg dels dos dies següents, o bé no demana revisió, o si la demana, és per a aclarir els aspectes dubtosos. En el que a mi concerneix, les revisions conflictives van desaparèixer i les consultives es van reduir. Com a conseqüència, el treball va disminuir i, la rendibilitat total, entesa en el sentit d’augmentar el coneixement i l’estima dels alumnes per la comptabilitat, va augmentar en uns quants punts.

No cap dubte que l’adopció dels procediments esmentats haurà beneficiat els alumnes, encara que jo no puc valorar fins a quin punt. El que si que puc dir és que ha sigut realment beneficiosa per a mi. La relació cost/benefici m’ha resultat molt favorable.

I tot, gràcies a unes poques de les moltes possibilitats que ofereix aqueixa eina meravellosa que és el Campus Virtual. Són tantes, que voler-les enumerar totes seria no acabar mai. Per això, un altre dia, més.