Rendibilitat de les pràctiques en empreses: Per als estudiants. I

1. Les pràctiques es munten per la conveniència dels estudiants.

2. Les empreses són imprescindibles per a les pràctiques universitàries

3. Els estudiants són fonamentals; les empreses són el complement

L’empresari va dir de posar a la seua disposició quatre o cinc expedients per a poder escollir.

- Si volguera, no podria. Els expedients pertanyen als alumnes. Si els posara al teu abast cometria una il·legalitat-

- Si poguera, no ho faria. A les pràctiques universitàries, els alumnes són protagonistes i trien l’empresa-

És evident que les pràctiques universitàries beneficien principalment els estudiants. Encara més: no tindria cap sentit que les universitats dedicaren temps, esforç i recursos a organitzar-les si no fos així. El que no impedeix que les pràctiques siguen també beneficioses per a les empreses (veure el post: “Rendibilitat de les pràctiques universitàries: Empreses. I”), i que això, no només siga bo, sinó convenient, i fins i tot necessari, per a la seua fi principal. Perquè sense empreses no pot haver pràctiques.

És important adonar-se dels aspectes de les pràctiques que beneficien les empreses; cuidar-los, potenciar-los i, per damunt de tot, tractar d’evitar que resulten oneroses per a elles. Però sense arribar fins el punt d’invertir els termes, com seria posar les pràctiques al servei de les empreses. No s’ha d’abastar mai el cas de l’alumna que va venir a l’Oficina de Pràctiques obsessionada per fer-ne i traumatitzada perquè, segons ens va dir, en un servei universitari que es deia dedicat a les pràctiques, com que posaven els expedients dels estudiants a disposició de les empreses a fi de poder triar, ella sempre es quedava fora. -Amb nosaltres-, li vam dir, -no solament faràs pràctiques, sinó que seràs tu qui triaràs l’empresa-. I així va ser.

Les pràctiques universitàries són una activitat acadèmica. Així es diu en el Reial Decret 1497/1981, de 19 de juny, que les suporta, i es confirma en el Conveni de Col·laboració, emparat en l’esmentat decret, que la Universitat d’Alacant subscriu amb les empreses i institucions col·laboradores, com pot veure’s, com a mostra, en l’apartat IV: “Que ambdues parts manifesten el seu convenciment de la importància de les pràctiques d’alumnes en empreses, permetent a aquests completar la seua formació acadèmica; i en conseqüència, tant la Universitat com (l’empresa o institució concernida), es comprometen a facilitar la millor execució possible d’aquestes pràctiques...” I en la clàusula 2: “La realització de les pràctiques en (l'empresa o institució concernida) tindrà com objectiu completar la formació adquirida per l'alumne en la Universitat mitjançant la realització d’activitats professionals relacionades amb aquesta formació.”

Les pràctiques universitàries deuen ajustar-se al que disposen els Reials Decrets 1497/1981, 1497/1987 i 1845/1994 i, per tant, ser:

1.- A l’abast de tots els estudiants que vulguen fer-ne.

2.- Escollides lliurement.

3.- Tutelades per professors universitaris.

1.- El Reial Decret 1497/1987, de 27 de novembre, en l’article 7 estableix: “1. Los contenidos de los planes de estudio, tanto de primero como de segundo ciclo, se ordenarán distinguiendo entre:...c) Materias de libre elección por el estudiante en orden a la flexible configuración de su currículum: La Universidad incluirá en el plan de estudios un porcentaje en créditos sobre la carga lectiva total del mismo que el estudiante aplicará a las cargas, materias, seminarios u otras actividades académicas que libremente escoja entre las ofertadas por la propia Universidad o por otra Universidad con la que establezca el convenio oportuno.”

2.- També per a aquest punt té aplicació la lliure elecció de l’estudiant esmentada en el paràgraf anterior del Reial Decret.

3.- El Reial Decret 1497/1981, de 19 de juny, en l’article 8 estableix: “Al finalizar el programa independientemente del titulo académico que obtenga, el alumno tendrá derecho a que se le expida una certificación con mención expresa del nivel alcanzado en su evaluación total dentro de la empresa, con indicación de la especialidad a que ha estado orientada su formación.” Sols els professors tenen la facultat d’avaluar els estudiants universitaris, solament ells poden signar les actes o documents oficials on es fa constar aquesta avaluació. Per tant, són els que,

Primer: comproven si l’activitat proposada per l’empresa, i el lloc oferit per a desenvolupar-la, s’ajusten al que deu ser una pràctica universitària.

Després: estableixen i mantenen contacte amb el tutor previst en l’article cinquè del Reial Decret 1497/1981 mentre s’executa la pràctica, i en fi, són els responsables de la que no deixa de ser una activitat acadèmica més de les que integren el programa de formació de l’estudiant.

Però, per damunt de les consideracions anteriors i qualssevulga altres que puguen fer-se, és el dret de l’alumne a definir el seu projecte d’activitat professional el que tenim els professors l’obligació ineludible de respectar. Projecte que la pràctica desenvolupada, en cas de no ser l’encertada, pot condicionar fins a límits insalvables.

L’estudiant deu poder elegir la pràctica que més li convinga sense cap mena de restricció, a fi de maximitzar el benefici de les pràctiques universitàries en empreses.