És sent satisfeta una persona infeliç?
És feliç una persona insatisfeta?
Dons, satisfacció i felicitat
es donen la mà
MAXIMIZAR LES SATISFACCIONSÉs feliç una persona insatisfeta?
Dons, satisfacció i felicitat
es donen la mà
= BUSCAR LA FELICITAT
(no es diu així en els llibres d'Economia perquè sona poc “científic”)
El més important capital del que disposem les persones és la nostra vida. Aprofitar-la, traure-li tot el suc (la única cosa que podem emportar-nos d'ella), passa, evidentment, per maximizar les satisfaccions i, a sensu contrari, minimitzar els aspectes negatius com puguen ser els conflictes, enfrontaments, situacions indesitjables: en resum, les insatisfaccions.
El treball professional és, amb molta diferència, l'activitat a la que dediquem la major part de la nostra vida. A més, una de les coses que proporciona més satisfacció, o ens fa més feliços, és, precisament, la feina ben feta. Per tant, es fonamental triar-lo ben triat; dedicar tot el temps que faça falta, i tenir l'ànim dispost a canviar de tasca, en el punt i hora d'adonar-nos que l'elecció feta no ha sigut encertada.
Al llarg de la meua vida, he desenvolupat unes quantes professions distintes. Mestre d'aixa (*) va ser la primera (un bon ofici quan vaig començar a aprendre'l al costat de mon pare, a hores d'ara pràcticament desaparegut). Després: mecànic i electricista de cotxes, pirometrista, tècnic en màquines d'oficina, assegurances, reparació d'electro-domèstics, professor de comptabilitat. En al menys una vintena d'empreses i llocs de treball diferents, que no cite per a no allargar-ho massa, i perquè no me'n recorde de tots i totes. A Gandia, Madrid, París, Vigo, Alacant, Madrid de nou, Albacete, i Alacant. Solament he cobrat una indemnització per acomiadament. La resta de vegades me n'he anat volontariament. Motius? No m'acabava d'omplir l'activitat, o l'entorn, o la manera que em mirava o em tractava el cap, o perquè pensava que la nova activitat em resultaria més satisfactoria.
Persones que creien voler-me m'han arribat a dir que “semblava el cul d'en Jaumet”. Moltes vegades m'han preguntat: “Però tú saps el que vols?” Tenien raó. No ho sabia. Encara no ho havia trobat.
M'he jubilat amb setanta anys, sis mesos i onze dies. Haguera pogut continuar. Sense problemes. Perquè al remat ho havia aconseguit. Plenament.
La més satisfactòria de les activitats: Professor de Comptabilitat.
En el millor dels entorns que es poden imaginar: la Universitat d'Alacant.
(*) Fuster constructor de naus, i també de carros, almenys en la comarca de La Safor.
El treball professional és, amb molta diferència, l'activitat a la que dediquem la major part de la nostra vida. A més, una de les coses que proporciona més satisfacció, o ens fa més feliços, és, precisament, la feina ben feta. Per tant, es fonamental triar-lo ben triat; dedicar tot el temps que faça falta, i tenir l'ànim dispost a canviar de tasca, en el punt i hora d'adonar-nos que l'elecció feta no ha sigut encertada.
Al llarg de la meua vida, he desenvolupat unes quantes professions distintes. Mestre d'aixa (*) va ser la primera (un bon ofici quan vaig començar a aprendre'l al costat de mon pare, a hores d'ara pràcticament desaparegut). Després: mecànic i electricista de cotxes, pirometrista, tècnic en màquines d'oficina, assegurances, reparació d'electro-domèstics, professor de comptabilitat. En al menys una vintena d'empreses i llocs de treball diferents, que no cite per a no allargar-ho massa, i perquè no me'n recorde de tots i totes. A Gandia, Madrid, París, Vigo, Alacant, Madrid de nou, Albacete, i Alacant. Solament he cobrat una indemnització per acomiadament. La resta de vegades me n'he anat volontariament. Motius? No m'acabava d'omplir l'activitat, o l'entorn, o la manera que em mirava o em tractava el cap, o perquè pensava que la nova activitat em resultaria més satisfactoria.
Persones que creien voler-me m'han arribat a dir que “semblava el cul d'en Jaumet”. Moltes vegades m'han preguntat: “Però tú saps el que vols?” Tenien raó. No ho sabia. Encara no ho havia trobat.
M'he jubilat amb setanta anys, sis mesos i onze dies. Haguera pogut continuar. Sense problemes. Perquè al remat ho havia aconseguit. Plenament.
La més satisfactòria de les activitats: Professor de Comptabilitat.
En el millor dels entorns que es poden imaginar: la Universitat d'Alacant.
(*) Fuster constructor de naus, i també de carros, almenys en la comarca de La Safor.
6 comentaris:
Desde luego has disfrutado de una vida intensa y cambios constantes, que supongo te habrán aportado un enriquicimiento personal, del que
te podrás sentir orgulloso.
Enhorabuena por tu blog.
Llevamos mal el tema de la economia
Comentari que hem pose jo mateix per a comprovar els avisos per missatge.
He de donar-te l'enhorabona o al contrari el pésame. Es el mateix que li vaig dir a un amic fa poc quan ens va comunicar que es casava xDDD
Cheli
No se que vols dir en això de donar-me el pésame. No serà per haver-me jubilat. Perquè jo estic convençut d'haver passat a una vida encara millor
Aleshores et done l'enhorabona ;)
Mon pare també es va jubilar fa uns poquets d'anys, ara s'ha fet cuiner i tot.
Un abraç.
Publica un comentari a l'entrada