Veritats, mentires i absurditats (I)

Sobre veritats, mentires i absurditats en el mon de l'economia, vaig a dir unes quantes coses que pràcticament tots sabem, sols que, potser, no ens hem adonat. O be, que el fort soroll dels mitjans de comunicació ens ha fet arraconar al més allunyat del nostre enteniment.

VERITATS

1. “EN EL MÓN DE L'ECONOMIA, HI HA UN LLOC DE TREBALL PER A TOTA PERSONA QUE VOL TREBALLAR”.

Perquè son les necessitats de les persones l'origen del treball (*).

Quan treballem, el que fem és satisfer les necessitats de les persones que gaudeixen del producte del nostre treball.

Amb el nostre treball obtenim els mitjans perquè, al nostre torn, també nosaltres puguem satisfer les nostres necessitats gaudint del producte del treball de les altres persones.

I així es tanca el cercle.

*) Una definició d'activitat econòmica: “Activitat humana que consisteix en obrar sobre les coses de la Naturalesa per a aplicar-les a la satisfacció de les necessitats humanes”.

Desenvolupament:
I.1 Origen dels llocs de treball

2. “EN EL MÓN DE L'ECONOMIA, LA DESOCUPACIÓ ÉS UNA FIGURA ABSURDA, I A MÉS, INDESITJABLE”.

Absurda:

- Perquè consisteix en negar a la persona l'accés als mitjans que li permeten satisfer les seues necessitats.

- Perquè consisteix en negar a la societat els productes i serveis que la persona desocupada pot aportar.

- Perquè l'aportació de riquesa que el desocupat voldria fer i no fa, representa una pèrdua absoluta i irrecuperable per a tota la societat.

Indesitjable:

- Perquè, com que les persones no poden sobreviure sense atendre les necessitats més elementals, el desocupat sobreviu a costa d'altres que treballen: familiars, amics, serveis públics, caritat; fins i tot recorrent al robatori si no li queda més remei.

3. “EL DÈFICIT ÉS UNA FICCIÓ, NO UNA REALITAT”.

- Perquè resulta de l'enfrontament d'unes magnituds convencionalment qualificades d'ingressos i despeses (*), durant un termini de temps convencional (**).

És evident que, modificant qualsevol de les convencions adoptades, canvia el dèficit, arribant fins i tot a convertir-se en superàvit.

*) Autèntica perla sobre el convencionalisme de la qualificació de les magnituds que conformen el dèficit que he trobat:

“Por eso llaman “gasto” al dinero invertido en guarderías, o en salud, o en pensiones, pero califican como inversión a cualquier presupuesto empleado en infraestructuras, aunque sean tan inútiles como esos trenes AVE que hasta hace nada circulaban entre Toledo y Albacete.”

Ignacio Escolar, article publicat al diari “Público” el dia 15 de juliol de 2011, sota el títol “El uso perverso de las palabras”.

**) Els termes “ingressos”, “despeses”, “convencional” i els seus derivats, s'utilitzen en sentit comptable estrictament.

Desenvolupament:

I.3 Ficció del dèficit. I.3.1 El cicle; I.3.2 Els ingressos; I.3.3 Les despeses

Castellano