I.1 Origen dels llocs de treball

Continuació del punt 1 del post: “Veritats, mentires i absurditats (I)”

Dins de les activitats humanes, es poden distingir unes on el fi són les pròpies activitats i unes altres on l'objectiu consisteix en obrar sobre les coses de la Naturalesa per a aplicar-les a la satisfacció de les necessitats humanes.

Les primeres solen rebre les qualificacions de “aficions”, “activitats d'oci”, etc., mentre les segones es denominen de manera genèrica “treball”. Convé aclarir que no sol ser el tipus d'activitat el que les diferència, sinó l'actitud de la persona davant elles. Prenem l'exemple d'un pescador de canya: si pesca pel gust de lluitar contra el peix i una vegada vençut i en el seu poder el torna a l'aigua, estem en el primer cas: es tracta d'una genuïna afició o activitat d'oci on la finalitat s'esgota en ella mateixa. Si, pel contrari, guarda els peixos per al sopar o per a vendre'ls al mercat, ens trobem davant del segon cas: el que fa és un treball perquè el fi de l'activitat, consistent en obtenir uns diners o satisfer la necessitat d'alimentar-se, es troba fora d'ella. La qual cosa no impedeix, de cap manera, que el segon pescador gaudisca de la pesca tant o més que el primer.

En les línies que segueixen, s'entén per “treball” l'activitat de les persones que consisteix en obrar sobre les coses de la Naturalesa per a aplicar-les a la satisfacció de les necessitats humanes.

Com que l'objectiu del treball és satisfer les necessitat humanes i aquestes són pràcticament infinites(*), és evident que no es treball precisament el que pot faltar a les persones: sempre quedaran aspiracions que no podran ser ateses perquè la limitada capacitat de fer, és a dir, de treballar, no permet abastar-les.

Les necessitats humanes són infinitament variades. Si cada subjecte tractara d'atendre-les, totes elles, directament amb el seu treball, és a dir, si cadascú tractara de cultivar el blat, moldre'l, pastar la farina, coure al forn el pa que s'ha de menjar, i fera el mateix amb les sabates que s'ha de posar, i amb la roba, etc., el resultat seria realment desastrós: a males penes abastaria a atendre unes poques de les necessitats més elementals.

En el desenvolupat i complex món econòmic actual, cadascú es dedica a treballar en una cosa: el llaurador cultiva el blat, el moliner el converteix en farina, el forner pasta la farina i cou el pa, i la resta dels ciutadans la única cosa que ha de fer és anar al forn i emportar-se'l a casa a punt de menjar. I el mateix ocorre amb la resta de coses: les sabates, la roba, els llibres, la diversió, ja siga en forma de cine, teatre, ball, etc. I es fa així perquè el rendiment és molt major, si cadascú es dedica a una sola cosa, que si tots tracten de fer tot.

Com es passa de fer una sola cosa a atendre unes necessitats que requereixen productes i serveis infinitament diferents? Intercanviant la única cosa que fem cadascú de nosaltres, per la multitud de productes i serveis que elaboren els altres.

Utilitzant un símil, es pot dir que tothom aporta el resultat del seu treball a una mena de gran magatzem, on li se donen a canvi uns bons (els diners), que canvia per la infinita varietat resultat del treball de la resta de components del sistema econòmic. I així es tanca el cercle.

Però, la complexitat del sistema econòmic no ha de fer que s'oblide el que és essencial: la única raó de ser de l'activitat humana qualificada d'econòmica, l'origen del “treball”, és atendre les necessitats que tots els humans tenim, mitjançant la producció i el consum de béns i serveis de tota mena.

Dit d'una altra manera: en les necessitats humanes es troba l'origen del treball, i quan es treballa s'accedeix als mitjans que permeten satisfer les esmentades necessitats.

*) Maslow agrupa les diferents necessitats que ha de cobrir tothom en la denominada “Piràmide de Maslow”, que es pot resumir en els tres graons o nivells següents:

- Necessitats bàsiques (fisiològiques i de seguretat);

- Necessitats d'emulació (adopció dels signes que identifiquen amb els grups als que es pertany com éssers socials);

- Necessitats del Jo (accés a satisfaccions individuals, íntimes i personals).

Segons Maslow, a mesura que la persona aconsegueix controlar les necessitats bàsiques, van apareixent les necessitats d'ordre superior.

Veure “Piràmide de Maslow” en qualsevol tractat o a INTERNET, per exemple: http://www.elblogsalmon.com/conceptos-de-economia/que-es-la-piramide-de-maslow.