Fora de context

Amb IVA o sense IVA?

Va encomanar fer la reforma de sa casa. L'obrer li va preguntar:

“Com vol la factura, amb IVA o sense IVA?”

“Amb IVA, evidentment”, li va contestar. I va afegir: “A mi, per qui m'ha pres?”

És funcionari jubilat, pertany a les Classes Passives, i sap que la seua pensió es paga per la recaptació dels impostos. És a dir, que si no es recaptaren, no podria cobrar la pensió.

Sent això veritat, no és el principal motiu de la resposta que va donar.

Sap que, si arriba el cas de tenir que reclamar judicialment perquè la faena no ha quedat com ha de ser, difícilment podrà fer-ho sense una factura degudament emplenada, és a dir, amb IVA.

Sent això veritat, no és el principal motiu de la seua resposta.

Creu saber que, si una inspecció d'Hisenda (molt improbable), comprovara que no havia pagat l'IVA, li posaria una multa.

Sent això veritat, tampoc és el principal motiu.

El motiu principal, la “mare” de tots els motius es podria dir, és que no li fa gens de gràcia tenir bones raons per a pensar d'ell mateix que és un deshonrat.

Perquè a ell no pot enganyar-lo.

Perquè d'ell no pot allunyar-se.

Perquè,

¿On podria amagar-se per a no sentir-se dir, a si mateix:

Què poca vergonya tens! Saps que el deute amb Hisenda és com el que tens amb l'obrer que t'ha fet la faena. Per què pagues a un si i a l'altra no?

I també, perquè, ja en el camí de la poca vergonya, decidit a ser un deshonrat, el menys que podria fer és comportar-se de manera coherent.

Posat a no pagar, no fer-ho a ningú.

Ni a Hisenda, ni tampoc a l'obrer.