Continuació del post: “Les despeses”
L'Educació constitueix un dels grans capítols de les despeses dels Pressupostos Generals de l'Estat considerats en el seu conjunt, és a dir, incloent dins d'ells els de les Comunitats Autònomes que tenen transferides les competències.
¿És una despesa l'Educació?
Si s'aplica el criteri comptable empresarial com ja s'ha fet en el post anterior, és evident que no és una despesa, sinó una inversió.
No és una despesa, perquè no concorre amb les autèntiques despeses en l'obtenció dels ingressos de l'exercici com ho fan les que s'han vist en el post anterior. És veritat que si que ho fa a la llarga en forma de “capital humà”, però precisament aqueixa és la característica de les inversions, que en el món comptable empresarial reben també el nom de despeses anticipades pel fet de col·laborar en els ingressos dels exercicis futurs.
Inversió la considera el Consell Econòmic i Social en l'Informe 01/2009 “SISTEMA EDUCATIVO Y CAPITAL HUMANO”, quan diu: “Els contrastats beneficis, individuals i socials, que reporta la inversió en educació i formació expliquen que en tots els països desenvolupats existisca consens sobre la necessitat que els poders públics tinguen un paper decisiu en aquest terreny. I, més encara, de conferir rang de política d'Estat, açò és, prioritària, basada en un ampli acord polític i social, i estructurada en estratègies amb objectius de curt, mitjà i llarg termini, dotades de suficiència financera i, en tant que siga possible, de mecanismes d'avaluació que permeten el seu millor ajust. Al marge del seu major o menor grau d'articulació, en tots els països europeus s'observa aquest tractament, sens dubte perquè en tots ells l'educació és una preocupació primordial de l'acció de govern” (final de la pàgina 10).
I a continuació afegix: “El reconeixement i regulació del dret a l'educació es plasma en el nostre ordenament jurídic com un dret d'abast universal, l'objecte del qual estreba en el ple desenvolupament de la personalitat. La Constitució espanyola (CE) consagra d'aquesta forma el dret a l'educació en sintonia amb la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i amb els tractats i acords internacionals dels quals Espanya forma part, que constitueixen el marc interpretatiu dels drets fonamentals que el text constitucional reconeix.”
Un dels aspectes de la inversió en Educació és el caràcter de peremptorietat, és a dir, el de ser improrrogable o no admetre ajornaments. Un any perdut en Educació és una pèrdua total i absoluta; no es podrà recuperar mai. Aquest aspecte diferència de manera radical la inversió en Educació d'altres inversions públiques. Exemple: el primer AVE espanyol, Sevilla – Madrid, es va inaugurar en abril de 1992; el 20 de febrer de 2008 va entrar en servici la línia AVE Madrid - Barcelona, i el 18 de desembre de 2010 es va inaugurar la línia LAV Madrid - València (dades preses de la WIKIPEDIA). És a dir, la inversió pública entre el primer i el segon tren AVE es va ajornar durant 17 anys sense que les conseqüències per a la societat espanyola resultaren especialment greus. ¿Es pot imaginar les conseqüències que tindria si una cosa semblant ocorreguera en Educació? Dit en altres termes, ¿com és podrà compensar als xiquets, alacantins i altres, que han passat en barracons tota l'Ensenyança Primària i Secundària?
L'Educació ha de ser universal, pública i gratuïta, perquè solament així es garanteix la igualtat d'oportunitats.
¿Per què ha d'haver igualtat d'oportunitats?¿Per justícia, i perquè així s'acompleix el mandat Constitucional en sintonia amb la Declaració Universal dels Dret Humans com s'ha vist més amunt?
Si, evidentment. Però també per raons pura i estrictament econòmiques, que són les que s'aborden en este Blog. Perquè, si per manca d'oportunitats, per no tenir accés a una adequada educació, es perd un geni nacional, la pèrdua no serà solament per a la persona concernida que tindrà que passar la seua vida presonera de les lligasses de la ignorància, sinó també per a tota la societat, que es veurà privada dels beneficis que el geni li haguera pogut aportar.
Sense posar les coses al nivell dels genis, tampoc es bo, des del punt de vista econòmic, que totes les persones, fins i tot les menys genials, no puguen desenvolupar el màxim que siga capaç de donar la seua intel·ligència. Perquè, com diu l'estudi del CES esmentat més amunt, “el dret fonamental a l'educació, més enllà dels aspectes fonamentals i bàsics de la seua regulació constitucional, tals com l'obligatorietat i la gratuïtat de l'ensenyament bàsic, connecta amb l'exigència de la garantia d'un sistema d'educació i de formació de qualitat que proporcione als individus possibilitats reals de participació social i econòmica plena i de desenvolupament professional a través de l'adquisició de coneixements, competències i qualificacions adaptades a les demandes del món laboral i productiu. Cal insistir que comptar amb una educació i formació de qualitat és condició necessària (encara que no suficient) per a impulsar la productivitat i el dinamisme de l'economia, facilitant la innovació i l'adaptació als canvis, i la capacitat de generació d'ocupació” (pàgina 12).
Per ser la més important de les inversions públiques per al desenvolupament del país, i per ser una inversió que no admet ajornaments, és necessari que tinga un finançament, no solament independent dels ingressos, sinó que són els ingressos els que s'han d'adaptar a les necessitats de finançament de l'Educació.
¿I això com es pot aconseguir?
Una de les fórmules consisteix en lluitar més eficientment contra l'economia submergida, el frau fiscal i els robatoris com ja s'ha dit en el post anterior. Una altra, en recuperar els impostos la transferència dels quals han aprofitat les Comunitats per a reduir o fins i tot eliminar, generant injustificades diferències entre espanyols. Diferències que opinions autoritzades dubten de la seua constitucionalitat.
I si tot això no és suficient, i es manté la injustificada obsessió per l'equilibri pressupostari anual, sempre quedarà la solució d'augmentar els impostos. Al cap i a la fi, quadrar els comptes nacionals no té per què resultar més complicat que quadrar els d'una comunitat de veïns.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada